
Josep Eladi Baños Díez
No cal dir que el curs 2019-2020 ha estat més que marcat per la pandèmia de la covid-19, que va capgirar tots els plans i va fer que la Universitat hagués d’accelerar el camí que ja havia emprès cap al model híbrid, pensant una major oferta de multimodalitat. D’un dia per l’altre es va haver de reforçar extraordinàriament l’ensenyament virtual per tal que els estudiants poguessin seguir les activitats docents de la millor forma possible. Tot plegat va comportar un gran esforç del professorat per adaptar la docència a les noves necessitats i dels professionals de moltes àrees i serveis per adaptar-se a les circumstàncies sobrevingudes. Malgrat les dificultats, hem de dir que es va poder continuar oferint la millor docència possible als estudiants dins de la situació extraordinària de la pandèmia. Tot és perfectible però, i treballem per millorar allò que no va ser òptim per raons òbvies. Això sí, amb la consciència que la perfecció és sempre un constructe difícilment assolible.
La bona notícia, doncs, és que la Universitat ha sabut donar respostes àgils als problemes que s’han anat presentant gràcies a la professionalitat de tots els serveis, especialment les àrees que proveeixen solucions tecnològiques i formatives. Aquests han posar tots els mitjans per tal que professorat i alumnat continuessin les seves activitats malgrat el gran canvi que va representar passar sobtadament de l’ensenyament presencial al virtual.
El curs també va estar marcat per la presentació de l’informe Anàlisi del Valor Social de la UVic-UCC del curs 2017-2018, que confirma que aquest és gairebé deu vegades superior al valor de les subvencions rebudes. Les dades posen en evidència l’impacte de la UVic-UCC tant a nivell econòmic com social.
La UVic-UCC també ha repetit la primera posició al rànquing de transparència voluntària segons l’informe de la Fundación Compromiso y Transparencia. En el Rànquing CyD ha avançat 10 posicions i ha passat a ocupar el vintè lloc entre les 76 universitats de l’Estat. I a l’U-Rànquing ha fet el salt de la novena posició a la sisena d’un total de dotze.
Em plau molt encetar amb les meves paraules la memòria que es desplega a continuació, la primera que la UVic-UCC publica en versió digital i la primera, també, que elaboren de forma conjunta totes les entitats federades que formen part de la nostra Universitat. Aquest nou format, que deixa enrere el paper en una clara aposta per la sostenibilitat i per la facilitat d’accés que garanteix la digitalització, ofereix una lectura clara, senzilla i ordenada de la història que hem escrit, el darrer curs, la institució i, especialment, les persones que la conformem.
El curs 2019-2020 ha estat fet de llums i d’ombres i ens ha donat una lliçó d’autoconeixement i de resiliència. Voldria que el 2020-2021 sigui el de la prudència per actuar davant les incerteses i els canvis, i de l’ambició per anar convertint la nostra Universitat en la millor possible. Recordant Aristòtil, el bon govern s’aprofita més de la prudència que de la saviesa. Però no oblidem la fortuna, que ens ha d’ajudar a avançar en aquest camí. Però ja se sap que la sort afavoreix els que treballen... i de treballar en sabem molt, a la UVic-UCC.